13 febrero, 2010

Mientras todo eso llega...vida



Potser em deixin les paraules  / Tal vez me abandonen las palabras
o potser em deixeu vosaltres / o tal vez me abandonéis vosotros,
o només els anys em posin / o solo los años me dejen
a mercè d'alguna onada, /a merced de alguna ola,
a mercè d'alguna onada. /a merced de alguna ola.
Mentre tot això m'arriba, / Mientras llega todo esto,
que a la força ha d'arribar-me, / que por fuerza ha de llegarme, 

potser tingui temps encara / tal vez tenga tiempo aún
de robar-li a la vida / de robarle a la vida
i així omplir el meu bagatge. / y así llenar mi bagaje.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida! / Mientras llega todo esto....vida, vida!

Encara veig a vegades, / Todavía veo, a veces,
de vegades veig encara / a veces, veo todavía,

els meus ulls d'infant que busquen, / mis ojos de niño que buscan
més enllà del glaç del vidre, / más allá del vidrio helado
un color a la tramuntana. / un color en la tramontana.
M'han dit les veus assenyades / Voces sensatas me dijeron
que és inútil el cansar-me; / que era inútil cansarme,
però a mi un somni mai no em cansa, / pero un sueño nunca me cansa
i malgrat la meva barba / y a pesar de mi barba
sóc infant en la mirada. / soy un  niño en la mirada.
De vegades veig encara... vida, vida! / A veces veo, todavía...vida, vida!

Si em faig vell en les paraules, /Si envejezco en las palabras,
si em faig vell en les paraules /Si envejezco en las palabras,
per favor tanqueu la porta / por favor cerrad la puerta
i fugiu de l'enyorança / y huid de la añoranza
d'una veu que ja s'apaga. / de una voz que se apaga.
Que a mi no m'ha de fer pena, / Que no me ha de dar pena,
que a mi no em farà cap pena / que no me dará pena alguna
i aniré de branca en branca / e iré de rama en rama
per sentir allò que canten / para escuchar lo que canten
nous ocells del meu paisatge. / nuevos pájaros en mi paisaje.
Que a mi no m'ha de fer pena... és vida, vida! / Que no me dará pena alguna....es vida, vida!

Si la mort ve a buscar-me, / Si la muerte viene a buscarme,
si la mort ve a buscar-me / si la muerte viene a buscarme,
té permís per entrar a casa, / tiene permiso para entrar en casa,
però que sàpiga des d'ara / pero sepa, desde ahora,
que mai no podré estimar-la. / que nunca podré amarla.
I si amb ella he d'anar-me'n, / Y si he de partir con ella,
i si amb ella he d'anar-me'n / y si he de partir con ella,
tot allò que de mi quedi, / todo lo que quede de mí,
siguin cucs o sigui cendra / sean gusanos, ceniza
o un acord del meu viatge, / o un acorde de mi viaje
vull que tinguin aquest signe... vida, vida! / quiero que canten este signo...vida, vida!

Potser em deixin les paraules / Tal vez me abandonen las palabras
o potser em deixeu vosaltres / o tal vez me abandonéis vosotros
o només els anys em portin / o solo los años me dejen
a mercè d'alguna onada, / a merced de alguna ola,
a mercè d'alguna onada. / a merced de alguna ola.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida! / Mientras todo esto llega...vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
 / Mientras todo esto llega...vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida! / Mientras todo esto llega...vida, vida!





Mientras todo esto llega...vida, vida!

2 comentarios:

Mariló dijo...

Hacia años que no escuchaba a Llach, gracias por traducirla, me encanta éste canto a la vida a la cual nos aferramos...me encanta...vida...vida!
Saludos.

Puntos de vista y ... nada más dijo...

Yo sigo escuchando a Llach cada día. Sigo sin entender que sea más apreciado en Francia que en otros lugares más cercanos. Pero bueno, se lo pierden. Esta canción parece triste, pero es na filosofía de vida